Recordem els fets: "[...] el ángel Gabriel fue enviado por Dios a una ciudad de Galilea llamada Nazaret, a una virgen desposada con un hombre que se llamaba José, de los descendientes de David; y el nombre de la virgen era María. Y entrando el ángel, le dijo: ¡Salve, llena de gracia! (Gracia Plena) El Señor está contigo; bendita eres tú entre las mujeres."
A partir d'eixe moment de l'anunciació, el ventre de Maria fou fecundat pel semen diví de Yahveh. Sense cap consulta ni debat al respecte. El pare de la criatura no seria altre que la figura suprema, la creació en sí, el verb encarnat.
Però ara cap preguntar-se per la reacció de Josep, l'altre pare: fins i tot a la Bíblia i a altres textos sagrats es fa referència al desig del susdit d'acollir-se al Deuteronomi, en el qual es sentencia l'adulteri femení a lapidament. No és sinó més tard quan s'especifica que, per amor, el futur Pep renuncia a tal conducta i fuig de la llei i del deure.
La història segueix amb la fugida de la família a Betlem on finalment naixerà el savador de la humanitat.
Passem ara, però, a analitzar críticament i per motius les faltes del comportament que porten a discutir la veracitat del relat.
1.- un jueu de pro com Josep es sentiria sumament avergonyit pel fet de ser el seu déu i no ell qui tastara les virtuts de la seua muller. Si més no, la Galilea d'aleshores es trobava poblada per grups de tradicions semítiques semblants, fent-la una regió molt mixta però ortodoxa, per la qual cosa l'educació de Pep jugaria un paper molt important.
2.- Josep tenia el deure de denuciar qualsevol sospita d'adulteri, ja fóra propi o alié, i d'una llarga llista de conductes delictives. Suposadament, el Deuteronomi és la setena llei del Tanaj hebreu, escrita pel mateix Moisés i dictada pel propi Yahveh. És lògic pensar doncs que confiar la cria i manutenció del fill de fills a una família que no respecta les paraules del pare creador resulta contradictori.
3.- l'amor al que es fa referència solament podria ser fruit del contacte i la convivència, cosa que es prou difícil que passara si es té en compte que portaven poc de temps vivint junts units per un matrimoni concertat entre una família d'origens oscurs com és la d'ella i una vinguda a menys com és la d'ell (descendent de la casa de David!)
En resum: no obstant allò que diuen els testimonis dels que disposem, el comportament de Josep no quadra amb els models que es tenen per a l'època i les contradiccions (en les que no hem abundat) porten a pensar en una manipulació pòstuma de la Història.
Passem ara el que haguera passat si Josep haguera actuat responent a la seua ètica de bon cristià hebreu:
La lapidació haguera sigut imminent, Maria haguera mort víctima de circumstàncies que li eren alienes i sense haver pogut pendre partit per res ni defensar-se.
Una vegada morta, la família de la verge s'haguera vist obligada a compensar la deshonra del vidu i hauria perdut molt de respecte. A més, Josep, tot i ser objectiu de mofa i sàtira, tornaria a escollir una esposa jove i de familia reconeguda a causa del seu comportament segons la legalitat. Açò haguera complagut sobremanera el novençà i li hauria proporcionat una vida comú i anònima.
Però, i Jesús? Què haguera passat amb l'esperit d'aquell que estava destinat a canviar el destí de la humanitat?
Pròximament, en Història Revisionista: Evolució Religiosa des de la mort de Maria.
A partir d'eixe moment de l'anunciació, el ventre de Maria fou fecundat pel semen diví de Yahveh. Sense cap consulta ni debat al respecte. El pare de la criatura no seria altre que la figura suprema, la creació en sí, el verb encarnat.
Però ara cap preguntar-se per la reacció de Josep, l'altre pare: fins i tot a la Bíblia i a altres textos sagrats es fa referència al desig del susdit d'acollir-se al Deuteronomi, en el qual es sentencia l'adulteri femení a lapidament. No és sinó més tard quan s'especifica que, per amor, el futur Pep renuncia a tal conducta i fuig de la llei i del deure.
La història segueix amb la fugida de la família a Betlem on finalment naixerà el savador de la humanitat.
Passem ara, però, a analitzar críticament i per motius les faltes del comportament que porten a discutir la veracitat del relat.
1.- un jueu de pro com Josep es sentiria sumament avergonyit pel fet de ser el seu déu i no ell qui tastara les virtuts de la seua muller. Si més no, la Galilea d'aleshores es trobava poblada per grups de tradicions semítiques semblants, fent-la una regió molt mixta però ortodoxa, per la qual cosa l'educació de Pep jugaria un paper molt important.
2.- Josep tenia el deure de denuciar qualsevol sospita d'adulteri, ja fóra propi o alié, i d'una llarga llista de conductes delictives. Suposadament, el Deuteronomi és la setena llei del Tanaj hebreu, escrita pel mateix Moisés i dictada pel propi Yahveh. És lògic pensar doncs que confiar la cria i manutenció del fill de fills a una família que no respecta les paraules del pare creador resulta contradictori.
3.- l'amor al que es fa referència solament podria ser fruit del contacte i la convivència, cosa que es prou difícil que passara si es té en compte que portaven poc de temps vivint junts units per un matrimoni concertat entre una família d'origens oscurs com és la d'ella i una vinguda a menys com és la d'ell (descendent de la casa de David!)
En resum: no obstant allò que diuen els testimonis dels que disposem, el comportament de Josep no quadra amb els models que es tenen per a l'època i les contradiccions (en les que no hem abundat) porten a pensar en una manipulació pòstuma de la Història.
Passem ara el que haguera passat si Josep haguera actuat responent a la seua ètica de bon cristià hebreu:
La lapidació haguera sigut imminent, Maria haguera mort víctima de circumstàncies que li eren alienes i sense haver pogut pendre partit per res ni defensar-se.
Una vegada morta, la família de la verge s'haguera vist obligada a compensar la deshonra del vidu i hauria perdut molt de respecte. A més, Josep, tot i ser objectiu de mofa i sàtira, tornaria a escollir una esposa jove i de familia reconeguda a causa del seu comportament segons la legalitat. Açò haguera complagut sobremanera el novençà i li hauria proporcionat una vida comú i anònima.
Però, i Jesús? Què haguera passat amb l'esperit d'aquell que estava destinat a canviar el destí de la humanitat?
Pròximament, en Història Revisionista: Evolució Religiosa des de la mort de Maria.
2 comentarios:
Redeu! una bona historieta. Ja tinc ganes de llegir la segona part.
jajajajaja!
Publicar un comentario en la entrada