Iberisme a la Roma originària

La convulsió que ha ocasionat la llengua ibèrica en el camp de la investigació durant els darrers anys, ha obert la porta al debat i la polèmica, i no és per a menys. El tema de la Cultura Ibèrica, ja des dels orígens del seu estudi, ha amagat interessos que fugen del pur esperit del coneixement. La batalla està servida.

Recentment, l'arqueòleg alemany Michel Brünchen ha descobert el que assegura ser un taller d'el·laboració de ceràmica ibèrica al Sud del riu Tíber en la zona del Laci, "Latium" en llatí, on vora l'any 670 a.C estan documentades les primeres fonts en esta llengua.L'anàlisi de les pastes de les jerres i copes no soles confirmen el seu origen ibèric (la cocció d'estes, malgrat que els component minerals que formen el fang no són els mateixos, evidència la tècnica d'oxigenació de les ceràmiques), sinó que a més fixa una cronologia: segle VIII a.C.
Si senyores i senyors, aquest alemany ha descobert un taller ceràmic ibèric en el lloc de naixement de la llengua mare.
Per molt que açò semble sorprenent, no és gens disparatat si tenim en compte que la informació de la troballa encara resulta més incrèdula.

La decoració d'una de les copes trobades en la UE.103 del departament 1 del taller, evidència una decoració epigràfica que sembla no correspondre amb el conegut alfabet íber, però que per altra banda, assegura ser una variant de l'Oriental. Filolègs alemanys de l'Institut d'Estudis Clàssics de Berlín (IECB) l'han traduit de la següent manera: " Sâl/k/ba-/s/ /bi/ /bo/ /h/o-mi/doo/" es decir, "Salcubas bibo homidoo". La primera de les paraules no suposà un desordre cultural donat que es correspon amb la salutació de la llengua ibèrica. Allò preocupant ve després.

"Bibo" es tradueix per beure en llatí, i homidoo és l'original que etimològicament evoluciona en "hominis" , homes. Així doncs, la frase sencera ha estat catalagoda com una construcció per augurar fortuna en un brindis " Saludos bebedor(hombre que bebe)!"

Tota aquesta informació, ha estat publicada per la revista "Wollstonekürf History", la única revista de història propietat dels periodistes que ha tret a la llum el que es deixa veure clarament: una presència ibèrica en el Laci d'Itàlia a començament del segle VIII, anterior al naixement del llatí, mentre en la P.Ibèrica els íbers ja duien temps amb una pròpia identitat (i no des del segle VI, com molts investigadors apunten).

Mentrestant, les autoritats italianes, i la UNESCO (segons cita la Wollstonekürf History") ha obligat a tots els mitjans a ocultar la informació alegant " que soles és una jaciment no representatiu", mentre que per sota mà han reduït un 85% les subvencions que cada govern europeu destina a investigacions de camp amb l'excusa de la necessitat d'estalviar amb l'arribada de la crisi econòmica mundial. D'aquesta manera, sembla impossible continuar l'estudi del que ja és una veritat silenciada "un orígen íber del llatí, un origen més humil per al idioma de l'Imperi que fa bona mostra, novament, de la seva incapacitat per a la creació pròpia, sinó per a la barretja d'elements forànis.